Resultats de la cerca frase exacta: 14
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
xerraire
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que parla molt i sense substància. Inclinat a contar indiscretament les coses que hom li ha confiat. Gaig blau. [...]
|
|
2.
barbollaire
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Xerraire 1. [...]
|
|
3.
garganter -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Xerraire 1. [...]
|
|
4.
garoler -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Xerraire 1. [...]
|
|
5.
palatreca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Xerraire 1. [...]
|
|
6.
xarrador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Xerraire 1. [...]
|
|
7.
xerrador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Xerraire 1. [...]
|
|
8.
xerrim xerrima
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona xerraire. Xerrameca. [...]
|
|
9.
comare
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Padrina d'un infant amb relació als pares i al padrí. Llevadora 2. Veïna o amiga alegre, especialment dona xerraire, xafardera. Les comares del barri. Això és un joc de comares. fer compares i comares V. compare. [...]
|
|
10.
marmanyer marmanyera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Revenedor de verdura, fruita, ous, etc., que porten els pagesos de fora vila. Persona xerraire i embolicaire. [...]
|
